Violència cap a les dones amb discapacitat
Una revisió de la literatura
Resum
La violència cap a les dones amb discapacitat és un problema social d'alta rellevància que impacta en tots els àmbits de les seves vides. Aquest estudi té com a objectius: (a) identificar els tipus de violència que pateixen i les possibles diferències en funció del tipus de discapacitat, i (b) determinar-ne les conseqüències. Es va realitzar una revisió de la literatura seguint els criteris PRISMA en les bases de dades Web of Science, PsycINFO i Scopus. Un total de 28 articles van complir els criteris d'inclusió. Els resultats mostren que les dones pateixen diversos tipus de violència, destacant la violència sexual, especialment en dones amb discapacitat intel·lectual, i perpetrada pels seus parelles i cuidadors. Aquestes situacions generen conseqüències negatives en tots els àmbits de les seves vides i dificulten la seva inclusió social. És necessari consensuar criteris més definits per a la classificació de les diferents tipologies de violència, augmentar la investigació sobre els factors de risc associats a cada tipus de violència i situació de discapacitat, així com la implementació de programes d'intervenció adaptats a les necessitats específiques d'aquestes dones víctimes de violència.
Referències
Åker, T. H. y Johnson, M. J. (2020). Sexual abuse and violence against people with intellectual disability and physical impairments: characteristics of police-investigated cases in a Norwegian national sample. Mental Handicap Research, 33(2), 139-145. https://doi.org/10.1111/jar.12656.
Alcázar, M. A. (2023). Discapacidad y género, un necesario tratamiento interseccional en nuestra legislación. Estudios Penales y Criminológicos, 43, 1-34. https://doi.org/10.15304/epc.43.8650.
Alcedo Rodríguez, M. A., Domingo Gil, P. y Gómez Sánchez, L. E. (2019). Prevención de la violencia de género hacia las mujeres con discapacidad intelectual. En M. A. Alcedo y Y. Fontanil (Eds.), Avances y retrocesos en el análisis interdisciplinar de la violencia de género (pp. 209-234). KRK.
Amelink, Q. J., Roozen, S., Leistikow, I. y Weenink, J. W. (2021). Sexual abuse of people with intellectual disabilities in residential settings: a 3-year analysis of incidents reported to the Dutch Health and Youth Care Inspectorate. BMJ Open, 11(12), e053317. https://doi.org/10.1136/bmjopen-2021-053317.
Aránguez Sánchez, T. (2022). Objeciones a la teoría crip. Revista Española de Discapacidad, 10(1), 131-145. https://doi.org/10.5569/2340-5104.10.01.06.
Arstein-Kerslake, A. (2019). Gendered denials: vulnerability created by barriers to legal capacity for women and disabled women. International Journal of Law and Psychiatry, 66, 101501.
Barranco-Avilés, M. C. (2014). Derechos humanos y vulnerabilidad. Los ejemplos del sexismo y el edadismo. En M. C. Barranco-Avilés y C. Churruca-Muguruza (Eds.), Vulnerabilidad y protección de los derechos humanos (pp. 17-44). Tirant lo Blanch.
Bassoumah, B. y Mohammed, A. A. (2020). The socio-cultural challenges to maternal and neonatal care: the views of women with disabilities receiving maternity care in the Chereponi district of the Northern Ghana. Scientific African, 7, e00258. https://doi.org/10.1016/j.sciaf.2019.e00258.
de Beaudrap, P., Mouté, C., Pasquier, E., Tchoumkeu, A., Temgoua, C. D., Zerbo, A., Mac-Seing, M. y Beninguisse, G. (2022). Burden of and risk factors for sexual violence among women with and without disabilities in two sub-Saharan African countries. Global Health Action, 15(1). https://doi.org/10.1080/16549716.2022.2077904.
Brunes, A. y Heir, T. (2021). Serious life events in people with visual impairment versus the general population. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(21), 11536. https://doi.org/10.3390/ijerph182111536.
Bussieres, A., Hartvigsen, J., Ferreira, M. L., Ferreira, P. H., Hancock, M. J., Stone, L. S., Wideman, T. H., Boruff, J. y Elklit, A. (2020). Adverse childhood experience and adult persistent pain and disability: protocol for a systematic review and metaanálisis. Systematic Reviews, 9(1). https://doi.org/10.1186/s13643-020-01474-8.
Castellanos Torres, E. (2020). Mujer, discapacidad y violencia de género. Ministerio de Igualdad. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/estudios/investigaciones/2020/estudios/vgeneroImg.htm.
Castellanos Torres, E. y Caballero Pérez, I. (2020). La violencia contra las mujeres con discapacidad en tiempos de COVID-19 y experiencias grupales de sororidad online. Revista Española de Discapacidad, 8(2), 211-221. https://doi.org/10.5569/2340-5104.08.02.10.
Cavalcante Carvalho, A. M. (2018). Discriminación interseccional: concepto y consecuencias en la incidencia de violencia sexual contra mujeres con discapacidad. Journal of Feminist, Gender and Women Studies, 7, 15-25. https://doi.org/10.15366/jfgws2018.7.002.
Comisión Interamericana de Mujeres y Programa de la Unión Europea EUROsociAL+ (2022). Informe temático: violencia de género contra las niñas y mujeres con discapacidad. https://www.oas.org/es/mesecvi/docs/MESECVI_CEVI_doc.277_22%20INFORME%20TEMATICO.pdf.
Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica (2020). Manual básico sobre género y discapacidad. Cocemfe. https://www.cocemfe.es/wp-content/uploads/2020/06/COCEMFE-manual-genero-discapacidad.pdf.
Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género (2020). Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019. Ministerio de Igualdad. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/macroencuesta2015/Macroencuesta2019/home.htm.
Delgado-Álvarez, C. (2020). La ceguera al género inducida por la ceguera a los estándares de medición. Comentario a Ferrer-Pérez y Bosch-Fiol, 2019. Anuario de Psicología Jurídica, 30(1), 93-96. https://doi.org/10.5093/apj2019a8.
Dunkle, K., Gibbs, A., Chirwa, E., Stern, E., van der Heijden, I. y Washington, L. (2020). How do programmes to prevent intimate partner violence among the general population impact women with disabilities? Post-hoc analysis of three randomised controlled trials. BMJ Global Health, 5(12), 2216. https://doi.org/10.1136/BMJGH-2019-002216.
España. Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social. Boletín Oficial del Estado, 3 de diciembre de 2013, núm. 289, pp. 95635-95673.
European Union Agency for Fundamental Rights (2014). Violence against women: an EU-wide survey. Main results. FRA. https://www.refworld.org/reference/regionalreport/eufra/2014/en/98291.
European Union Agency for Fundamental Rights (2015). Violence against children with disabilities: legislation, policies and programs in the EU. FRA. https://fra.europa.eu/sites/default/files/fra_uploads/fra-2015-violence-against-children-with-disabilities_en.pdf.
Fanslow, J., Malihi, Z. A., Hashemi, L., Gulliver, P. J. y McIntosh, T. K. D. (2021). Lifetime prevalence of intimate partner violence and disability: results from a population-based study in New Zealand. American Journal of Preventive Medicine, 61(3), 320-328. https://doi.org/10.1016/j.amepre.2021.02.022.
Ferrer-Pérez, V. A. y Bosch-Fiol, E. (2019). El género en el análisis de la violencia contra las mujeres en la pareja: de la “ceguera” de género a la investigación específica del mismo. Anuario de Psicología Jurídica, 29, 69-76. https://doi.org/10.5093/apj2019a3.
Fontanil, Y., Méndez, M. D., Martín-Higarza, Y., Solís-García, P. y Ezama, E. (2021). Adverse childhood experiences and mental health in women: pathways of influence in a clinical sample. Psicothema, 33(3), 399-406. https://www.psicothema.com/pdf/4685.pdf.
Fontanil, Y., Méndez, M. D., Postigo, Á., Martín-Higarza, Y. y Ezama, E. (2023). How are adverse childhood experiences and women’s mental health associated? A latent class analysis. Acta Psychologica, 241, 104088. https://doi.org/10.1016/j.actpsy.2023.104088.
Fontanil, Y. y Alcedo, M. A. (2018). Protocolo contra la violencia sexual. Consejería de Presidencia y Participación Ciudadana, Principado de Asturias. https://iam.asturias.es/documents/269132/273392/PROTOCOLO-CONTRA-LA-VIOLENCIA-SEXUAL-PRINCIPADO-DE-ASTURIAS-2018.pdf/6cd8e4e5-ffbb-589b-7b6f-437d71331300.
Fontanil, Y. y Alcedo, M. A. 2020). Salidas seguras para mujeres víctimas de violencia de género en la pareja. KrK Ediciones.
Fresno García, J. M., Ruiz Villafranca, R. y Fillat Delgado, Y. (2022). Análisis sobre la situación de los derechos de las personas con discapacidad e identificación de retos de futuro. Real Patronato sobre Discapacidad. https://www.siis.net/documentos/ficha/582333.pdf.
Fundación Cermi Mujeres (2021). Derechos humanos de las mujeres y niñas con discapacidad. Informe España 2021. Fundación Cermi Mujeres. https://fundacionCermimujeres.es/wp-content/uploads/2023/07/Derechos-Humanos-de-las-Mujeres-y-Ninas-con-Discapacidad.-Informe-Espana-2021.-Generosidad-18-Accesible.pdf.
Fundación Cermi Mujeres (2022). Informe sobre violencia contra las mujeres con discapacidad a partir de la explotación de los datos de la macroencuesta de violencia contra la mujer 2019 de la DGVG. Fundación Cermi Mujeres. http://riberdis.cedid.es/bitstream/handle/11181/6519/Informe_sobre_violencia_contra_las_mujeres_con_discapacidad.pdf?sequence=1.
Fundación Cermi Mujeres (2023). Derechos humanos de las mujeres y niñas con discapacidad. Informe España 2022. Fundación Cermi Mujeres. https://fundacioncermimujeres.es/wp-content/uploads/2023/07/Derechos-humanos-de-las-mujers-y-ninas-con-discapacidad.-Informe-Espana-2022-Accesible.pdf.
Fundación Cermi Mujeres y Foro Europeo de la Discapacidad (2017). Poner fin a la esterilización forzosa de las mujeres y niñas con discapacidad. Fundación Cermi Mujeres. http://riberdis.cedid.es/handle/11181/5424.
Garzón-Díaz, K. (2016). Apuesta política sobre discapacidad desde el discurso de niños y ninas. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, 14(2), 1131-1144. https://doi.org/10.11600/1692715x.14217030415.
Gomiz Pascual, M. P. (2015). Violencia contra las mujeres con discapacidad [Tesis de doctorado, UNED]. E-Spacio UNED. http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/tesisuned:CiencPolSoc-Mpgomiz/GOMIZ_PASCUAL_M_del_Pilar_Tesis.pdf.
Gomiz Pascual, M. P. (2016). La sexualidad y la maternidad como factores adicionales de discriminación (y violencia) en las mujeres con discapacidad. Revista Española de Discapacidad, 4(2), 123-142. https://doi.org:10.5569/2340-5104.04.02.07.
Gomiz Pascual, M. P. (2017). Visibilizar la discapacidad. Hacia un modelo de ciudadanía inclusiva. Editorial Fragua.
Hanass-Hancock, J., Mthethwa, N., Molefhe, M. y Keakabetse, T. (2020). Preparedness of civil society in Botswana to advance disability inclusion in programmes addressing gender-based and other forms of violence against women and girls with disabilities. African Journal of Disability, 9, a664. https://doi.org/10.4102/AJOD.V9I0.664.
Instituto Nacional de Estadística (2022). Encuesta de discapacidad, autonomía personal y situaciones de dependencia 2020 (EDAD-2020). INE. https://bit.ly/3HneLJn.
Iudici, A., Antonello, A. y Turchi, G. (2019). Intimate partner violence against disabled persons: clinical and health impact, intersections, issues and intervention strategies. Sexuality and Culture, 23(2), 684-704. https://doi.org/10.1007/s12119-018-9570-y.
Jones, A. D. (2021). Child sexual abuse as lifespan trauma within the context of intimate partner violence: experiences of Caribbean women. Frontiers in Sociology, 6, 623661. https://doi.org/10.3389/fsoc.2021.623661.
Levine, K., Proulx, J. y Schwartz, K. (2018). Disconnected lives: women with intellectual disabilities in conflict with the law. Journal of Applied Research in Intellectual Disabilities, 31(2), 249-258. https://doi.org/10.1111/jar.12387.
Malihi, Z. A., Fanslow, J. L., Hashemi, L., Gulliver, P. J. y McIntosh, T. K. D. (2021). Prevalence of no partner physical and sexual violence against people with disabilities. American Journal of Preventive Medicine, 61(3), 329-337. https://doi.org/10.1016/J.AMEPRE.2021.03.016.
Márquez-González, H., Valdez-Martínez, E. y Bedolla, M. (2021). Clinical, epidemiologic and ethical aspects of hysterectomy in young females with intellectual disability: a multicentre study of public hospitals in Mexico City. Frontiers in Public Health, 9, 948811. https://doi.org/10.3389/fpubh.2021.746399.
Martínez, P. R. (2022). Intimate partner violence experienced by women living with—and without—disability in the European Union. A quantitative intersectional analysis. Frontiers in Sociology, 7. https://doi.org/10.3389/fsoc.2022.948811.
Martín-Higarza, Y., Fontanil, Y., Mémdez, M. D. y Ezama, E. (2020). The direct and indirect influences of adverse childhood experiences on physical health: a cross-sectional study. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(22), 8507. https://doi.org/10.3390/ijerph17228507.
Matin, B. K., Ballan, M., Darabi, F., Karyani, A. K., Soofi, M. y Soltani, S. (2021). Sexual health concerns in women with intellectual disabilities: a systematic review in qualitative studies. BMC Public Health, 21(1). https://doi.org/10.1186/s12889-021-12027-6.
Meseguer-Santamaría, M. L., Sánchez-Alberola, F. y Vargas-Vargas, M. (2021). Intimate partner violence against women with disabilities in Spain: a public health problem. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(2), 728. https://doi.org/10.3390/ijerph18020728.
Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030 (2022). Estrategia Española sobre Discapacidad 2022-2030. Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030. https://cpage.mpr.gob.es/producto/estrategia-espanola-de-discapacidad-2022-2030/.
Namatovu, F., Ineland, J. y Lövgren, V. (2022). Exploring the perspectives of professionals on providing intimate partner violence services to women with disabilities. Violence Against Women, 30(2). https://doi.org/10.1177/10778012221137916.
National Institute for Health and Care Excellence (2017). Child abuse and neglect guidance. NICE. https://www.nice.org.uk/guidance/ng76/resources/child-abuse-and-neglect-pdf-1837637587141.
Nieuwenhuis, J. G., Smits, H. J. H., Noorthoorn, E. O., Mulder, C. L., Penterman, E. J. M. y Nijman, H. L. I. (2019). Not recognized enough: the effects and associations of trauma and intellectual disability in severely mentally ill outpatients. European Psychiatry, 58, 63-69. https://doi.org/10.1016/J.EURPSY.2019.02.002.
Nurkhairulnisa, A. I., Chew, K. Y., Zainudin, A. A., Lim, P. S., Shafiee, M. N., Kampan, N., Ismail, W. S. W., Grover, S. y Azurah, A. G. N. (2018). Management of menstrual disorder in adolescent girls with intellectual disabilities: a blessing or a curse? Obstetrics and Gynecology International, 2018, 1-5. https://doi.org/10.1155/2018/9795681.
Oram, S., Khalifeh, H. y Howard, L. M. (2017). Violence against women and mental health. The Lancet Psychiatry, 4(2), 159-170. https://doi.org/10.1016/S2215-0366(16)30261-9.
Organización de las Naciones Unidas (1994). Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer. Resolución de la Asamblea General 48/104 del 20 de diciembre de 1993. Artículo 1. https://www.acnur.org/fileadmin/Documentos/BDL/2002/1286.pdf?file=fileadmin/Documentos/BDL/2002/1286.
Organización de las Naciones Unidas (2006). Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. ONU. http://www.convenciondiscapacidad.es.
Organización de las Naciones Unidas (2019). Estrategia de las Naciones Unidas para la inclusión de la discapacidad. ONU. https://www.un.org/es/content/disabilitystrategy/.
Organización de las Naciones Unidas (2020). Achieve gender equality and empower all women and girls. ONU. https://unstats.un.org/sdgs/report/2020/goal-05/.
Organización Mundial de la Salud (7 de marzo de 2023). Discapacidad: datos y cifras. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/disability-and-health.
Page, M. J., McKenzie, J. E., Bossuyt, P. M., Boutron, I., Hoffmann, T. C., Mulrow, C. D., Shamseer, L., Tetzlaff, J. M., Akl, E. A., Brennan, S. E., Chou, R., Glanville, J., Grimshaw, J. M., Hróbjartsson, A., Lalu, M. M., Li, T., Loder, E. W., Mayo-Wilson, E., McDonald, S., …Moher, D. (2021). Declaración PRISMA 2020: una guía actualizada para la publicación de revisiones sistemáticas. Revista Española de Cardiología, 74(9), 790-799. https://doi.org/10.1016/j.recesp.2021.06.016.
Procuradora General del Principado de Asturias y Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (2011). 2º Manifiesto de los derechos de las mujeres y niñas con discapacidad de la Unión Europea. Una herramienta para activistas y responsables políticos. Procuradora General del Principado de Asturias. https://consaludmental.org/publicaciones/Manifiestoderechosmujeresninas.pdf.
Reis, O, Haessler, F., Daubmann, A. y Chodan, W. (2022). Knowledge hardly translates to reali. A randomized controlled trial on sexual abuse prevention for girls with intellectual disabilities. Frontiers in Psychiatry, 13, 886463. https://doi.org/10.3389/fpsyt.2022.886463.
Riley, A., Daruwalla, N., Kanougiya, S., Gupta, A., Wickenden, M. y Osrin, D. (2022). Intimate partner violence against women with disability and associated mental health concerns: a cross-sectional survey in Mumbai, India. BMJ Open, 12(4), e056475. https://doi.org/10.1136/BMJOPEN-2021-056475.
Rittmannsberger, D., Weber, G. y Lueger-Schuster, B. (2020). Social reactions to disclosure of sexual violence in female adults with mild to moderate intellectual disabilities: a qualitative analysis of four cases. International Journal of Developmental Disabilities, 68(2). https://doi.org/10.1080/20473869.2020.1729017.
Ruiz-Pérez, I., Pastor-Moreno, G., Escribà-Agüir, V. y Maroto-Navarro, G. (2018). Intimate partner violence in women with disabilities: perception of healthcare and attitudes of health professionals. Disability and Rehabilitation, 40(9), 1059-1065. https://doi.org/10.1080/09638288.2017.1288273.
Sardinha, L., Maheu-Giroux, M., Stöckl, H., Meyer, S. R. y García-Moreno, C. (2022). Global, regional, and national prevalence estimates of physical or sexual, or both, intimate partner violence against women in 2018. Lancet, 399(10327), 803-813. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(21)02664-7.
Son, E., Cho, H., Yun, S. H., Choi, Y. J., An, S. y Hong, S. (2020). Intimate partner violence victimization among college students with disabilities: prevalence, help-seeking, and the relationship between adverse childhood experiences and intimate partner violence victimization. Children and Youth Services Review, 110, 104741. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2019.104741.
Tomsa, R., Gutu, S. M., Cojocaru, D., Gutiérrez-Bermejo, B., Flores, N. y Jenaro, C. (2021). Prevalence of sexual abuse in adults with intellectual disability: systematic review and meta-analysis. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(4), 1980. https://doi.org/10.3390/ijerph18041980.
Tutty, L. M., Radtke, H. L., Thurston, W. E., Nixon, K. L., Ursel, E. J., Ateah, C. A. y Hampton, M. (2020). The mental health and well-being of Canadian indigenous and non-indigenous women abused by intimate partners. Violence Against Women, 26(12-13), 1574-1597. https://doi.org/10.1177/1077801219884123.
Valentine, A., Akobirshoev, I. y Mitra, M. (2019). Intimate partner violence among women with disabilities in Uganda. International Journal of Environmental Research and Public Health, 16(6). https://doi.org/10.3390/IJERPH16060947.
van der Heijden, I., Abrahams, N. y Harries, J. (2019). Additional layers of violence: the intersections of gender and disability in the violence experiences of women with physical disabilities in South Africa. Journal of Interpersonal Violence, 34(4), 826-847. https://doi.org/10.1177/0886260516645818.
Vellaz Zamorano, A., Navas Macho, P., y de Araoz Sánchez-Dopico, I. (2021). Las personas con discapacidad intelectual como víctimas de delitos contra la libertad sexual: una realidad invisible. Siglo Cero, 52(1), 7-26. https://doi.org/10.14201/scero2021521726.
Wudneh, A., Cherinet, A., Abebe, M., Bayisa, Y., Mengistu, N. y Molla, W. (2022) Obstetric violence and disability overlaps: Obstetric violence during child birth among women with disabilities: a qualitative study. BMC Women›s Health, 22, 299. https://doi.org/10.1186/s12905-022-01883-y.
Yupanqui-Concha, A., Aranda-Farias, C. y Ferrer-Pérez, V. A. (2021). Violencias invisibles hacia mujeres y niñas con discapacidad: elementos que favorecen la continuidad de la práctica de esterilización forzada en Chile. Revista de Estudios Sociales, 1(77), 58-75. https://doi.org/10.7440/res77.2021.04.
Como revista de acceso abierto, el acceso a los contenidos de la revista tendrá carácter gratuito y los derechos de propiedad están sujetos a una licencia Creative Commons. Más concretamente, la revista estará bajo la licencia ‘Reconocimiento - NoComercial – Sin obra derivada (by-nc-nd’). Esta licencia permite el uso gratuito de los contenidos, pero no permite un uso comercial de la obra original ni la generación de obras derivadas.